L'ABELLA
Somniant, somniant, ma vida hauré passada
volant pel vell pinar i per la flor del bruc.
Ma tasca ha estat només d'abella enlluernada
o closa dins el buc.
Romeu de vesta humil, captaire qui pidola
l'almoina a cada mas que troba pel camí,
aixís he resseguit de grat la farigola,
la menta, el romaní.
I tots per un moment m'han perfumat les ales,
i el sol, meravellós encís d'aquell moment,
m'ha fet esborradís l'encís de plers i gales
robant-me tot l'esment.
Grat sia a l'aire, al sol que m'han donat coratge,
ara que del silenci sent que m'arriba el torn
i és hora de plegar, finint mon romiatge,
el remoreig del jorn.
Ma bresca fora temps, fóra enutjosa cosa:
la nova gent d'avui deleix una altra mel...
L'abella –tant se val!– pel card.
(1948)
TEMA: El paisatge de Mallorca
RECURSOS
Asíndeton:
la menta, el romaní.
Encadenament:
Somniant, somniant, ma vida hauré passada
volant pel vell pinar i per la flor del bruc.
Ma tasca ha estat només d'abella enlluernada
o closa dins el buc.
Romeu de vesta humil, captaire qui pidola
l'almoina a cada mas que troba pel camí,
GLOSSARI
-Bruc: arbust que es fa de dos a tres metres d'altària, amb les branques tomentoses, fulles ternades o tomentades, molt petites, lluentes; les flors petites, blanques amb cert to rosenc, d'olor suau, disposades en panolla piramidal. La rel s'empra per fer pipes, el brancam per fer graneres, i tota la planta per combustible.
-Buc: cavitat , espai, caixa.-Vesta: vestit, roba que cobreix el cos, en general, però sobretot la que arriba des del coll fins als peus.
-Captaire: pobre, mendicant.
-Pidola: mendicar, captar, almoinar, demanar.
-Resseguit: escorcollar, examinar
-Farigola: timó
-Esborradís: fàcil d'esborrar
-Plers: plaer, delícia,satisfacció.
-Esment: notícia, coneixença.
AUTOR
Maria Antònia Salvà va nàixer en 1869 en Palma de Mallorca. És considerada la primera autora moderna de poemes en català. En un primer moment, la seua obra es troba dins la temática rural de la denominada “Escola mallorquina”. Molt prompte contacta amb la generació de poetes més jòvens, com el mallorquí Miquel Ferrà o Josep Carner. De la seus obra destaquen els poemaris Espigues en flor (1926), El retorn (1934), i Lluneta del Pagès (1952). La seua veu, basada en la contemplació de la naturalesa, passa de la descripció a una interiorització bella i subtil, capaç d’evocar diversos estats d’ànim, i la propia subjectivitat. També destaca com a traductora i la prosa.
CANTANT
La oliva trencada es un grup de música de Mallorca, que barreja elements de la música tradicional mallorquina i del folk-pop anglosaxó.
ENLLAÇ DE LA CANÇÓ: L'ABELLA
