L'ELIONOR
L'Elionor tenia
catorze anys i tres hores
quan va posar-se a treballar.
Aquestes coses queden
enregistrades a la sang per sempre.
Duia trenes encara
i deia: "sí, senyor" i "bones tardes".
La gent se l'estimava,
l’Elionor, tan tendra,
i ella cantava mentre
feia córrer l'escombra.
Els anys, però, a dins la fàbrica
es dilueixen en l'opaca
grisor de les finestres,
i al cap de poc l'Elionor no hauria
pas sabut dir d'on li venien
les ganes de plorar
ni aquella irreprimible
sensació de solitud.
Les dones deien que el que li passava
era que es feia gran i que aquells mals
es curaven casant-se i tenint criatures.
L'Elionor, d'acord amb la molt sàvia
predicció de les dones,
va créixer, es va casar i va tenir fills.
El gran, que era una noia,
feia tot just tres hores
que havia complert els catorze anys
quan va posar-se a treballar.
Encara duia trenes
i deia: "sí, senyor", i "bones tardes".
(1970-71)
TEMA: La vida de la dona
SUBTEMES:
La necessitat de treballar per a guanyar diners.
El rol de les dones: casar-se i tindre fills.
RECURSOS
Al·literació:
Repetició del so/k/: Aquestes coses queden
Del so /s/: “sí, señor” i “bones tardes”
Anàfora: repetició de paraules
Quan va pasar-se a treballar
I deia “sí, señor” i “bones tardes”
Encadenament:
L’Elionor tenia
Catorze anys i tres hores
Quan va opsar-se a treballar.
AUTOR
Miquel Martí i Pol va nàixer el 19 de març de 1929 en Roda de Ter. Als 19 anys va començar a escriure en català. Quan es va posar malalt va ser quan va decidir que es dedicaria a escriure. Durant la dictadura franquista va participar amb moltes activitats culturals catalanistes, i va col·laborar amb el PSUC. L'any 1970 se li diagnosticà una esclerosi múltiple, la qual cosa va causar que l'any 1973 haguera d'abandonar la feina a la fàbrica. Tot i les restriccions imposades per la malaltia, va continuar publicant molta poesia de gran qualitat. El 1978 rep un homenatge a la Setmana Popular d'Osona, organitzada per la comissió de cultura del PSUC, amb l'assistència de poetes com Vicent Andrés Estellés, Pere Quart, Joan Brossa, Joan Vinyoli, Ramon Pinyol i Xavier Bru de Sala, entre d'altres. Va morir l'11 de novembre de l'any 2003 a la seva residència de Roda de Ter.
CANTANT
Jaume Arnella i París és un cantant i folklorista nascut a Barcelona l’any 1943. Entre 1967 i 1968 és un del membres del grup musical Grup de Folk. Intervé en els dos àlbums col·lectius del grup (Festival Folk i Folk 2), alhora que publica tres discos petits amb les seues composicions, fetes sobre textos de Joan Soler i Amigó. Es farà famós amb el seu tercer disc petet, publicat el 1969, amb les cançons Les rodes de vi i La timba de les cartes. A partir de 1973 es dedica a actuar en solitari i presenta un seguit de composicions pròpies.
