L'ELIONOR
L'Elionor tenia
catorze anys i tres hores
quan va posar-se a treballar.
Aquestes coses queden
enregistrades a la sang per sempre.
Duia trenes encara
i deia: "sí, senyor" i "bones tardes".
La gent se l'estimava,
l’Elionor, tan tendra,
i ella cantava mentre
feia córrer l'escombra.
Els anys, però, a dins la fàbrica
es dilueixen en l'opaca
grisor de les finestres,
i al cap de poc l'Elionor no hauria
pas sabut dir d'on li venien
les ganes de plorar
ni aquella irreprimible
sensació de solitud.
Les dones deien que el que li passava
era que es feia gran i que aquells mals
es curaven casant-se i tenint criatures.
L'Elionor, d'acord amb la molt sàvia
predicció de les dones,
va créixer, es va casar i va tenir fills.
El gran, que era una noia,
feia tot just tres hores
que havia complert els catorze anys
quan va posar-se a treballar.
Encara duia trenes
i deia: "sí, senyor", i "bones tardes".
TEMA: La vida de la dona
SUBTEMES:
La necessitat de treballar per a guanyar diners.
El rol de les dones: casar-se i tindre fills.
RECURSOS
Al·literació:
Repetició del so/k/: Aquestes coses queden
Del so /s/: “sí, señor” i “bones tardes”
Anàfora: repetició de paraules
Quan va pasar-se a treballar
I deia “sí, señor” i “bones tardes”
Encadenament:
L’Elionor tenia
Catorze anys i tres hores
Quan va opsar-se a treballar.
AUTOR
Miquel Martí i Pol va nàixer el 19 de març de 1929 en Roda de Ter. Als 19 anys va començar a escriure en català. Quan es va posar malalt va ser quan va decidir que es dedicaria a escriure. Durant la dictadura franquista va participar amb moltes activitats culturals catalanistes, i va col·laborar amb el PSUC. L'any 1970 se li diagnosticà una esclerosi múltiple, la qual cosa va causar que l'any 1973 haguera d'abandonar la feina a la fàbrica. Tot i les restriccions imposades per la malaltia, va continuar publicant molta poesia de gran qualitat. El 1978 rep un homenatge a la Setmana Popular d'Osona, organitzada per la comissió de cultura del PSUC, amb l'assistència de poetes com Vicent Andrés Estellés, Pere Quart, Joan Brossa, Joan Vinyoli, Ramon Pinyol i Xavier Bru de Sala, entre d'altres. Va morir l'11 de novembre de l'any 2003 a la seva residència de Roda de Ter.
CANTANT
ENLLAÇ DE LA CANÇÓ: L'ELIONOR
CANTANT
Jaume Arnella i París és un cantant i folklorista nascut a Barcelona l’any 1943. Entre 1967 i 1968 és un del membres del grup musical Grup de Folk. Intervé en els dos àlbums col·lectius del grup (Festival Folk i Folk 2), alhora que publica tres discos petits amb les seues composicions, fetes sobre textos de Joan Soler i Amigó. Es farà famós amb el seu tercer disc petet, publicat el 1969, amb les cançons Les rodes de vi i La timba de les cartes. A partir de 1973 es dedica a actuar en solitari i presenta un seguit de composicions pròpies.
ENLLAÇ DE LA CANÇÓ: L'ELIONOR
L'ABELLA
Somniant, somniant, ma vida hauré passada
volant pel vell pinar i per la flor del bruc.
Ma tasca ha estat només d'abella enlluernada
o closa dins el buc.
Romeu de vesta humil, captaire qui pidola
l'almoina a cada mas que troba pel camí,
aixís he resseguit de grat la farigola,
la menta, el romaní.
I tots per un moment m'han perfumat les ales,
i el sol, meravellós encís d'aquell moment,
m'ha fet esborradís l'encís de plers i gales
robant-me tot l'esment.
Grat sia a l'aire, al sol que m'han donat coratge,
ara que del silenci sent que m'arriba el torn
i és hora de plegar, finint mon romiatge,
el remoreig del jorn.
Ma bresca fora temps, fóra enutjosa cosa:
la nova gent d'avui deleix una altra mel...
L'abella –tant se val!– pel card.
TEMA: El paisatge de Mallorca
RECURSOS
Asíndeton:
la menta, el romaní.
Encadenament:
Somniant, somniant, ma vida hauré passada
volant pel vell pinar i per la flor del bruc.
Ma tasca ha estat només d'abella enlluernada
o closa dins el buc.
Romeu de vesta humil, captaire qui pidola
l'almoina a cada mas que troba pel camí,
GLOSSARI
-Bruc: arbust que es fa de dos a tres metres d'altària, amb les branques tomentoses, fulles ternades o tomentades, molt petites, lluentes; les flors petites, blanques amb cert to rosenc, d'olor suau, disposades en panolla piramidal. La rel s'empra per fer pipes, el brancam per fer graneres, i tota la planta per combustible.
-Buc: cavitat , espai, caixa.
-Vesta: vestit, roba que cobreix el cos, en general, però sobretot la que arriba des del coll fins als peus.
-Vesta: vestit, roba que cobreix el cos, en general, però sobretot la que arriba des del coll fins als peus.
-Captaire: pobre, mendicant.
-Pidola: mendicar, captar, almoinar, demanar.
-Resseguit: escorcollar, examinar
-Farigola: timó
-Esborradís: fàcil d'esborrar
-Plers: plaer, delícia,satisfacció.
-Esment: notícia, coneixença.
AUTOR
Maria Antònia Salvà va nàixer en 1869 en Palma de Mallorca. És considerada la primera autora moderna de poemes en català. En un primer moment, la seua obra es troba dins la temática rural de la denominada “Escola mallorquina”. Molt prompte contacta amb la generació de poetes més jòvens, com el mallorquí Miquel Ferrà o Josep Carner. De la seus obra destaquen els poemaris Espigues en flor (1926), El retorn (1934), i Lluneta del Pagès (1952). La seua veu, basada en la contemplació de la naturalesa, passa de la descripció a una interiorització bella i subtil, capaç d’evocar diversos estats d’ànim, i la propia subjectivitat. També destaca com a traductora i la prosa.
CANTANT
La oliva trencada es un grup de música de Mallorca, que barreja elements de la música tradicional mallorquina i del folk-pop anglosaxó.
ENLLAÇ DE LA CANÇÓ: L'ABELLA
INFANTS
La vida ran de pols i les mirades altes,
seda tèbia de neu i llot fresc a les galtes.
Esperança i enveja, els picarols del cor;
infidels com el temps, sobtosos com la sort.
(O com la mort); mesquins i jugadors, infants,
fraudulents i secrets, o pròdigs com soldans;
terroristes de sol i ressol als jardins,
porucs de nit deserta; impàvids assassins
de roses i libèl·lules; mercaders d'afalacs,
de dolçor viciosos i de llet embriacs.
La voluptat furtiva del xipolleig i el fang,
insabuda promesa de l’amor de la sang!
Disfresses de tempesta, ornament del dolor,
pintura de la llàstima, marea de la por,
les llàgrimes sonores i arteres i abundants,
les armes de llur guerra civil contra els gegants.
TEMA: El comportament dels xiquets
RECURSOS:
Al·literació:
Repetició d’oclusives
La vida ran de pols i les mirades altes,
seda tèbia de neu i llot fresc a les galtes.
Repetició del so /s/:
terroristes de sol i ressol als jardins,
porucs de nit deserta; impàvids assassins
Antítesi:
Esperança i enveja
Polisíndeton:
les llàgrimes sonores i arteres i abundants,
Comparació:
infidels com el temps, sobtosos com la sort.
(O com la mort); mesquins i jugadors, infants,
fraudulents i secrets, o pròdigs com soldans;
Encadenament:
impàvids assassins
de roses i libèl·lules; mercaders d'afalacs,
El·lisió:
El·lisió de tots els verbs.
GLOSSARI:
-Picarol: cascavell.
-Impàvids: impassible.
-Afalacs: Demostració d'amor o de simpatía per mitjà de paraules o d'obres afectuosesafalagament,
-Afalacs: Demostració d'amor o de simpatía per mitjà de paraules o d'obres afectuosesafalagament,
-Xipolleig: acció i efecte de xipollejar.
-Arteres: astut,
-Pròdig: que despèn o dóna sense mesura.
-Pròdig: que despèn o dóna sense mesura.
AUTOR
Pere Quart va ser el seudònim de Joan Oliver i Sellarès. És considerat com un dels poetes més importants de la literatura catalana. Va nàixer en Sabadell (1899) dins d’una familia de la burgesia industrial. Va ser el guart d’onze germans, dels que va ser l’únic que va sobreviure. D’ahí va agafar el seu seudònim. Va estudiar dret. En 1919 va formar el Grup de Sabadell junt al novel·lista Francesc Trabal i el poeta i crític Armand Obiol. Pere Quart es va exiliar primer a França, s’embarcà cap a Buenos Aires i es quedà en Santiago de Chile durant huit anys. En 1948 va tornar a Barcelona i va estar tres mesos a la presó. Tres anys més tard, va rebre el premi del President de la República francesa en els Jocs Florals de París per la traducció al català de El misàntrop de Molière. Amb la mort del dictador i l’entrada de la democracia es mostra especialmente disgustat amb la clase política dominant, denunciant la traició que significa la transició. En 1982 va rebutjar la Creu de Sant Jordi i es va convertir en un personatge incòmode per als polítics.
CANTANT
Joan Manuel Serrat va nàixer a Barcelona en 1943. És un dels cantautors i músics més populars, l’obra del qual es desenvolupa indistintament en català i castellà. La seua infantesa i el seu carrer el marquen profundament, i és per això que un gran nombre de les seues cançons narren la geografía de la Catalunya de la postguerra. Als dotze anys, es matricula com a alumne intern a la Universitat Laboral de Tarragona, on estudia el batxillerat laboral superior amb l’especialitat industrial minera i la modalitat de torner-fresador. Més endavant aconsegueix una beca per fer estudis d’agricultura a l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona. Obtingué el premi Claudi Oliveras al millor expedient acadèmic de cada promoció el 1963. El 1965 va participar al programa Radioscope a Ràdio Barcelona, interpretant les seues primeres cançons. Va ser un dels pioners de la Nova Cançó catalana, i va formar part d’Els Setge Jutges, grup de cantants en llengua catalana que tenen com a referent els cantautors francesos i que donen una empenta molt important a la llengua catalana durant la dictadura franquista.
ENLLAÇ DE LA CANÇÓ: INFANTS
